XAMANISME

 

TORNAR A KALEIDOSFERA

EL XAMANISME

És un dels intents més antics de l’home de dominar el seu entorn i fer d’ell un lloc més segur. Es basa en la creença de que el cosmos està guiat per forces invisibles i pretén influir a aquestes forces mitjançant ritus formals. Les primeres senyals d’un despertar espiritual es troben a les coves de Neandertal, a Àsia Central.

 

La paraula xaman és un terme indígena siberià que significa “el que sap”. Dins el moviment New Age, aquest terme es sol aplicar ara als líders espirituals de les antigues cultures de tot el món, des dels aborígens Australians fins els bosquimans del desert de Kalahari, a Àfrica. Com les cultures antigues tenien una relació íntima amb el seu entorn, la pràctica xamanística reflexa també aquesta similitud. El xamanisme va ser el primer sistema de creences que va adoptar la idea d’una ànima humana i que va mantenir que el benestar està lligat al món de l’esperit.

 

El paper del Xaman

El xamanisme es basa en una visió animista que veu al món natural ple de diverses energies, interpretades com esperits o divinitats. Aquests esperits moren als arbres, els rius, les muntanyes, els animals i la terra.

 

El xaman transcendeix de la seva identitat personal i actua per conta de tota la seva tribu o societat, com intermediari entre la vida i l’esperit metafísic. Això s’aconsegueix mitjançant l’èxtasi xamanístic, un trance induït per tambors, danses, càntics o estimulants d’herbes. En aquest estat, el xaman penetra al món de l’esperit, comulga amb els avantpassats i obté informació sobre malalties o catàstrofes, o es fa amb aliats que li ajuden a curar i practicar la màgia o l’endevinació. El regne transcendit es presenta, a vegades com un món inferior al que descendeix el xaman i a vegades com un món superior al que puja volant.

 

En els ritus xamanístics, es solen usar carraques i tambors. Normalment estan fets de materials similars, pells i plomes, però també porten aplicacions de metall, com campanes i carillons, per emetre tons que entonen amb els càntics, versos i cançons rituals. També solen portar màscares i vestits que els ajudaran a comunicar-se amb els seus esperits d’animals. Tradicionalment, els animals amb importància espiritual eren els que vivien o els que es caçaven a la mateixa regió de la comunitat, com el búfal, el ren o el caribú.

 

El xaman de la tribu neix amb vocació, en comptes de triar-la per voluntat pròpia. Els xamans són un grup dinàstic: Solen ser fills o filles de xamans, o aprenents especialment selectes dotats per els esperits. El xaman té poder i prestigi dins la seva comunitat i treballa conjuntament amb els ancians per aconsellar sobre tots els aspectes de la vida.

 

LEO RUTHERFORD, escriptor xamanístic va dir una vegada:

El xaman veu totes les coses com si estiguessin entrellaçades en una red de éssers, en la que cada cosa afecta a totes les altres.