La Ignorancia Mata…

DEESSES & CRISTIANÍSME

TORNAR A KALEIDOSFERA

LES DEESSES

La figura dela Deessapredomina a les antigues religions d’Orient Mitjà i l’Oest d’Àsia. Amb el títol de Gran Mare dels Déus o Mare Deessa, és el símbol últim de la fertilitat de la terra. Se li rendia culte sota molts noms i atributs però, essencialment, era la força creativa de la naturalesa, responsable de la renovació de la vida.

 

Les cultures asiàtiques ordien complicades històries per les figures de la seva deessa, il·lustrant el seu paper en la creació del món. El nom de la deessa variava segons la regió: a les antigues terres de Frígia i Lidia se la coneixia com Cibeles; entre els babilonis i els assiris era Istar, i a Síria i Palestina apareixia com Astarté. Els intercanvis culturals amb Grecia ila Roma antigues portaren a la figura de la deessa a to Europa on, segles més tard, reaparegué en el culte de la verge Maria que es va desenvolupar en els primers temps del cristianisme.

 

Istar i Tiamet

A la antiga Babilònia, Istar era la deessa del dematí i de la tarda, provocant discussions entre germans i amics. Se la coneix com l’Estrella de les Lamentacions, la sobirana del món a través de la omnipotència de l’amor. Com a tal deessa de l’amor es deia que tractava amb molta crueltat als seus amants i als altres déus i estimulava el culte de la prostitució sagrada. Una de les llegendes més conegudes de Istar és la seva baixada a l’inframón a buscar al seu amant Tamuz, i la seva tornada triomfal ala Terra.

 

La Deessa del New Age

Encara que, a partir de l’any4000 a. C., va haver-hi deïtats masculines que començaren a eclipsar el culte a les deesses. En moltes cultures de l’Oest d’Àsia i Orient Mitjà el déu continuà siguent dona. La espiritualitat de les deesses segueix tinguent una gran influència en els psicoterapeutes, feministes, pagans i activistes ecologistes moderns. És la mateixa filosofia que ha propiciat les estructures de direcció no jeràrquiques en els centres de treball i la creació de icones femenins representats a través dels mitjans de comunicació.

 

EL CRISTIANISME

El cristianisme és la religió més important del món Occidental i no es pot subestimar la seva influència. Els seglars del New Age, encara que ni tan sols es considerin religiosos, veuen ara les seves primitives ensenyances com una font de pràctiques de transformació.

 

El cristianisme començà siguent una branca del judaisme i els seus seguidors creien que Jesús havia complert les profecies bíbliques del Messies. Al principi, el cristianisme era una secta més dintre del judaisme, però atragué de seguida a nous membres i es va extendre a les zones col·lindants amb Palestina. Des del principi, els pares de l’Església van tenir que competir amb les creences i pràctiques paganes ja establertes i això va provocar divisions sectàries en el moviment primitiu. Aquestes heretgies, anomenades comunament gnosticisme, incorporaven tant creences precristianes com interpretacions radicals de la nova doctrina. En un intent de redescobrir l’essència i la veritat que hi ha darrera de la seva fe, els cristians New Age retornen cap a aquestes filosofies.

 

La Fusió de les creences Antigues

A mesura que el cristianisme s’expandia per l’imperi romà, la seva missió era la de convertir als pobles indígenes que estaven sota el seu domini, inclosa tota la gamma de nacionalitats que servien als seus exercits. Però, en el Consell de Constantinopla de l’any 381, els pares de l’església van reconèixer que “les esglésies de Déu entre les races bàrbares han de regir-se per la costum”, lo que significava que havia que acceptar la llengua i la cultura dels països pagans. El propi imperi romà es va resistir a abandonar el culte a l’emperador i als déus locals per el Déu dels Jueus, que desplaçava els ídols. A mesura que els països pagans s’anaven convertint al cristianisme, barrejaven la seva doctrina oficial amb les seves pròpies tradicions culturals.

 

Va haver-hi grups herètics en el cristianisme que tenien elements de la filosofia de Plató, la religió de Zoroastro i el judaisme, promovent els rituals màgics i l’ús dels amulets per acabar amb els poders del mal. Alguns gnòstics preconitzaven un estil de vida asceta per guardar l’ànima, mentre que altres preferien una ètica menys moral. La majoria acceptaven la idea de la redenció, encara que no tots acceptaven a Crist com un redemptor. Va haver-hi gnòstics, com Marcio, que van destacar les contradiccions morals entrela Bíbliajueva i els Evangelis.

 

El Cristianisme New Age

Les sectes gnòstiques són un exemple de com, inclòs abans de que la doctrina cristiana es completés, ja hi havia divisions teològiques sobre la pròpia base del cristianisme. Aquesta sèrie de punts de vista del gnosticisme són avui una font d’inspiració per els cristians del New Age que busquen la quinta essència del cristianisme.

 

Els emplaçaments de les primitives missions cristianes s’han convertit en centres de peregrinació; s’han fet assentaments cristians per tornar a prendre la flama del cristianisme primitiu, com el de Findhorn, a Escòcia. Inclòs dins de la corrent principal del cristianisme, els líders de les esglésies estan sempre buscant noves formes de fer arribar el seu missatge a la generació del New Age; el girar la vista cap als primitius heretges obre la porta a la discussió sobre espiritualisme personal i comunal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s