La Ignorancia Mata…

BUDISME

TORNAR A KALEIDOSFERA

BUDISME

EL BUDISME

El budisme es tant una filosofia com una religió. Ofereix un camí revolucionari i pràctic per la pau i la determinació personals. Segurament per això, ha tingut un èxit extraordinari a Occident.

 

Buda vol dir “l’il·luminat” o “el que sap”. La figura històrica coneguda com Buda Sakya-muni va néixer amb el nom de Siddharta Gautama; era fill d’un rei del clan Sakya, en les estribacions de l’Himàlaia, al sud del Nepal, i  va viure entre els anys 563 i483 a. C. Siddharta va passar tota la seva joventut en mig dels luxes, es va casar i va tenir un fill. A l’edat de 29 anys va abandonar aquella vida per buscar la il·luminació deambulant com un asceta per la Índia. Desprès de llargues meditacions, se’n donà compte de que els dos extrems, l’austeritat i l’excés, eren fútils i que la realització espiritual estava a la via del Mig. Fins la seva mort, als 80 anys, va passar la seva vida viatjant i ensenyant els principis de la il·luminació i fundant una comunitat de monjos, anomenats els Shanga, perquè continuessin la seva obra. Més tard, els seus deixebles van escriure les seves ensenyances anomenades els Sutras.

 

Com a fill del seu temps, el budisme va acceptar la doctrina hindú predominant del Samsara, els cicles repetits de mort i reencarnació. A el Buda Sakya-muni se’l considera només com un més de la sèrie continua de Budas  que s’han reencarnat al llarg dels extensos períodes de l’historia. Malgrat tot i en contrast  amb la tradició dels vedas, el budisme va rebutjar el sistema de castes en el que, per aleshores, va ser un començament revolucionari.

 

El budisme ofereix als seus adeptes posar fi als seus sofriments personals, que ells creuen que venen de la seva afecció a lo transitori i lo no permanent. L’ús de les disciplines contemplatives de la meditació i el cant produeix l’alliberació de la desil·lusió personal i un major coneixement de la naturalesa del jo. També és un tret essencial la compassió per a tots els éssers vius.

 

La expansió del Budisme

Avui dia hi ha més de 250 milions de budistes a tot el món. Segueixen un sistema de creences que té una insuperable capacitat per ser adaptat per diferents cultures, perquè es fusiona de manera natural amb les tradiccions espirituals existents en cada lloc. Lo curiós és que el budisme ha florit amb més força fora de la Índia, la seva terra natal, encara que ha tingut una gran influencia sobre l’hinduisme.

 

Al segle III a. C., l’emperador de la Índia, Asoka, donà un gran impuls al budisme amb el seu recolzament, enviant missioners al nord i a l’oest, fins a països tan llunyans con Síria. L’altre direcció de l’expansió va ser cap al sud-oest: Ceilan (Sri Lanka) va rebre les primeres escriptures al segle III a. C. i el budisme segueix siguent avui la seva religió nacional. A Xina, el budisme va entrar per les rutes comercials des d’Àsia Central al segle I d. C. i, en els quatre segles següents, es va expandir a tot el sud-est asiàtic. El portaren a Tibet al segle VII, on va arrelar. A Japó arribà procedent de Xina i Corea.

 

Una mica desprès de la mort de Buda, van sorgir una sèrie de sectas diferents; però lo que sabem d’elles és poc, ja que els primers textos escrits daten del segle I d. C. Per aleshores, hi havia dos grans branques: l’Himayana, que vol dir “Petit Vehicle” i inclou l’escola de Therevada, i el Maha-yama o “Gran Vehicle”. Hi ha una tercera branca, el Vajra-Yana, que està limitada en bona part al Tibet.

 

La forma predominant del budisme als països com Tailàndia, Ceilan i Birmània és el Himayana. Insisteix en la vida monàstica, ascètica i contemplativa, com el mitjà per trencar amb el cicle del Samsara, de mort i reencarnació, i entrar al nirvana. En aquests països, la societat manté als monjos mendicants per fer mèrits espirituals.

 

El budisme Maha-yana o del Gran Vehicle i les seves variants es practiquen al nord i a l’est d’Àsia, Xina i Mongòlia, Corea i Japó. És d’observança menys austera i anima a l’individu a no buscar sols la il·luminació personal sinó a realitzar actes compassius per ajudar als altres a que facin el mateix. En els diferents països, el maha-yana ha desenvolupat formes diferents. A Japó existeixen diversos estils; un dels més coneguts és el ñichiren. Es va fundar al segle XIII i avui dia es practica a un centenar de països més.

 

Al segle XII, l’imperi mongol incloïa tota Xina i extensos territoris d’Àsia central. Els seus pobles es van convertir en massa al budisme per un edicte de l’emperador Kublai Khan.

 

El budisme tibetà és una forma molt pintoresca i plena de ritus que conserva bona part del xamanisme i la bruixeria del Bon, una antiga religió animista del Tibet. Es deriva del vajra-yana, una subcorrent del maha-yanels seus ritus es basen en el misticisme esotèric del tantra. El budisme tàntric afirma que cada persona ja té la il·luminació en el seu interior i que pot descobrir-la com a guia personal d’un mestre espiritual. Els grans lamas monàstics, anomenats tulkus, es veuen com reencarnacions repetides en el mateix paper de monjos. Cada vegada que mor un tulku, s’inicia un procés de busqueda per tot el Tibet per trobar al seu successor reencarnat.

Al segle passat, aquestes reencarnacions han començat a produir-se en persones no tibetanes d’altres parts del món. Una de les figures més rellevants en aquesta tradició és el Dalai Lama, qui té una gran influencia personal en molts líders mundials. En la dècada de 1950, Xina va envair el Tibet, suprimint la religió i destruint molts monestirs.

 

Molts d’aquests estils de budisme s’han difós des del país en que es van desenvolupar a Occident. Actualment, el budisme és la religió amb major creixement delmón, en part per la ausencia tant de la figura d’un déu personalitzat com de conceptes com el pecat original o el pes de la culpa.

 

La Meditació

La meditació és una forma molt provada d’arribar al coneixement d’un mateix, a la conscienciació i a la autorealització, que sol fer-se a vegades en forma d’oració convencional. El budisme la ha portat a la màxima altura i ha inspirat la seva introducció al món modern.

 

El fi fonamental de la meditació es deixar a un costat les distraccions per viure plenament el moment present, tot ell concentrant la ment. Com antídot del materialisme i buit espiritual moderns és molt atractiva. És també assequible i es pot fer sense formar part de cap religió, com estan descobrint actualment milions de persones de diferents procedències.

 

La pràctica regular de la meditació té una àmplia gamma d’avantatges, per la seva influència en la ment. Redueix l’activitat cerebral i produeix una sensació de calma, regula la pressió sanguínia i redueix la tensió emotiva. Hi ha moltes persones famoses que han adoptat la seva pràctica. Per exemple, la cantant Tina Turner diu que la meditació ha canviat completament la seva vida.

 

La meditació pot fer-se de moltes maneres: es pot concentrar només en la respiració o en els pensaments, segons venen i marxen; o pot ser molt avançada i esotèrica. Entre les formes especials de meditació estan el Meta Bhavana, la pràctica de la amabilitat, la meditació “de llum i do” (amb imatges visuals i sons), la meditació dem moviment i el càntic dels mantras.

 

La tradicional saviesa del yoga reconeix que, amb temps i amb pràctica, la meditació deixa sortir de forma natural els Siddhis: poders psíquics i màgics com la telepatia, la levitació o la capacitat de recordar vides passades. Aquestes facultats no es consideren importants en si mateixes, encara que hi ha molts seguidors que fan meditació i es troben al cap d’uns anys, amb que algunes d’elles es desenvolupen espontàniament.

 

La Visualització

La visualització o treball amb imatges està molt relacionada amb la meditació. Es tracta d’un procés conscient de crear imatges a la ment amb fins espirituals o de transformació. És un procediment antic, que té un paper important a casi totes les tradicions màgiques i espirituals. Per exemple, en el budisme tibetà la visualització és fonamental. A vegades se l’anomena visualització o manifestació creativa (o imaginativa) i ha portat majors èxits, realització i felicitat a molts milers de persones.

 

LA MÀGIA AFRICANA

La màgia és un intent d’influir a l’experiència humana mitjançant alguna cosa més que pures mesures físiques: molts consideren que Àfrica va ser el seu bressol. Els primitius ritus màgics contenien els principis de la mitologia, l’astronomia, la medicina i la psicologia, a part de la religió.

 

Les primeres aplicacions de la màgia tenien relació amb la caça, els avantpassats i la mare deessa. A mesura que una societat es desenvolupava, l’atenció es desviava a altres coses importants, com la feracitat de les collites i la salut dels ramats d’animals. A Occident, al final la màgia es va dissociar de la vida diària, fent-se de contingut més intel·lectual. Encara que les autoritats religioses solien perseguir a qui la practicaven, sempre es va conservar en les societats secretes, com la dels alquimistes, francmasons, els Rosacreu o el Templers.

 

Sempre s’ha cregut que les grans forces de l’univers i de la naturalesa afecten a l’home a través dels fenòmens del naixement, la mort, la malaltia, la gana, etc. Per tant, la màgia no segueix les lleis de la ciència moderna sinó que obeeix a les lleis de l’univers.

 

Els Talismans

Un talismà és un objecte imbuït d’energies o poders especials que es creu que ports salut, èxit o bona sort a qui el té. És una de les maneres més antigues d’objecte màgic. Els primers talismans es van descobrir a l’antiga Etiòpia; s’han fet servir moltíssim a Àfrica fins el dia d’avui.

 

Els talismans solen tenir un fi concret, com influir al resultat d’un viatge o d’una empresa perillosa. Es fan amb objectes naturals que tenen qualitats especifiques: aquestes qualitats es reforcen desprès mitjançant ritus i cerimònies. Els objectes poden ser parts d’animals totèmics, com una pota de conill, la urpa d’un ocell, una pell de serp o una pedra preciosa. També es fan servir per això monedes i relíquies sagrades.

 

Els Amulets

Els amulets no tenen el poder actiu dels talismans. Malgrat tot, es continua pensant que poden donar protecció contra la malaltia o l’infortuni. Hi ha amulets de pedres precioses, de figures de deïtats o de sants i objectes naturals com flors, llavors o fruits secs.

 

Els Oracles Africans

A Àfrica hi ha hagut sistemes d’endevinació des de molt abans que en cap altre continent. Hi ha molts que es remunten a l’edat de Pedra, però que segueixen practicant-se extensament avui. Entre aquests mètodes estan l’endevinació per els óssos, l’ifa (una pràctica de les tribus yorubas) i la geomància, que consisteix en d’identificació de petjades o marques fetes a la sorra o a la terra.

 

L’oracle amb óssos és el sistema més antic i més elemental d’endevinació que es coneix. És també el més estès: s’ha usat a tot el món, des del neolític fins el dia d’avui. A Àfrica, es creu que va tenir el seu origen a l’antic regne de Zimbabwe, des d’on es va difondre a través de les migracions de tribus i del comerç. Segueix fent-se servir molt avui, inclòs en les modernes zones urbanes.

 

Es óssos que es fan servir per fer l’oracle poden ser d’animals o fins i tot de marfil o closca de tortuga. Estan units de forma única al seu propietari i reforçats per ritus. El seu poder es basa en l’estreta unió entre l’energia humana i la animal en el món de l’esperit. Cada ós té dos facetes, una negativa i una altra positiva.

 

Hi ha dos mètodes principals. En un, es fa servir un joc de 4 óssos, col·locats segons la seva importància. En l’altre, es fa servir un conjunt de fins i tot 60 óssets, poguent-se incloure també algunes pedres especials. En els dos sistemes, l’endeví llança els óssos i llavors interpreta el seu missatge, que pot referir-se a un problema actual o  a fets futurs, segons com hagin caigut.

 

La interpretació es basa en les ordres social i cultural i, a la seva vegada, reflexa nivells d’ordre en el món natural i en el del cosmos. L’endeví ha hagut d’aprendre’s tota la gamma de significats que donen les diferents combinacions dels óssos i, durant la lectura, les recita en forma de versos anomenats loas. A això li segueix la interpretació concreta que li correspon.

 

Com casi tots els que fan pràctiques d’aquest tipus a Àfrica, els endevins transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de la seva família. N’hi ha molts que són també metges i herboristes i fan servir els óssos pel diagnòstic i tractament de les malalties.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s