La Ignorancia Mata…

AUSTRALIA I PACIFIC

TORNAR A KALEIDOSFERA

 

AUSTRÀLIA I EL PACÍFIC

Tradicions Espirituals

A la cultura aborigen australiana, el somni és la base de tota l’activitat espiritual. El somni és tant una representació del passat mitològic com una part del present en curs. A la mitologia del somni, uns éssers espirituals van donar forma a la terra; desprès, començaren a existir éssers humans i van establir uns ritus per assegurar la continuïtat de la creació.

 

Cada persona té un somni avantpassat especial, associat amb un element concret del món natural, com un animal o una planta. Aquest es converteix en el seu tòtem personal o kobong i ell o ella mai han de fer danyar o matar aquella espècie.

 

La unió amb la terra és un element clau de la espiritualitat aborigen. Es considera a la terra com un ésser viu: si para l’activitat de somni humà, la terra mor. Hi ha determinats llocs que són especialment sagrats, com l’Uluru (Ayers Rock), a el territori del nord d’Austràlia, que es pensa que és el melic de la terra.

 

L’art aborigen, més conegut  per les seves pintures sobre escorça i sobre pedra, està molt vinculat a la religió. Les pintures rupestres es repinten contínuament i algunes es remunten a 15.000 anys. Reprodueixen éssers humans, animals i esperits que poden estar representats com siluetes geomètriques. Entre les seves característiques úniques estan les pintures estil raigs X, que mostren òrgans interns, les representacions de visions xamàniques i pintures de punts que representaven somnis.

 

Al xaman aborigen se’l anomena karadji que significa “home intel·ligent”. Cau en estat de tràngol per comunicar-se amb els esperits i curar les malalties. La iniciació karadji és un procés ardu que implica la mort i la resurrecció simbòliques.

 

L’endevinació és un tret important de la cultura aborigen i s’aconsegueix entrant en el somni. Però en aquest cas, la finalitat de l’endevinació és ajudar a les persones a alinear-se amb les energies de l’esperit per crear un futur propici, en lloc de, simplement, predir esdeveniments. Els cristalls, roques i els còdols (expressions vivents de l’esperit) es fan servir com “pedres salvatges”, objectes de poder que es tiren amb fins endevinatoris. Cada persona té també una “churinga”, un objecte totèmic especialment tallat en fusta.

 

La mort constitueix un focus important en la saviesa aborigen. No es considera com el final, sinó com la “supervivència de l’infinit” i és essencial preparar-se bé per ella. Quan una persona pressent que la mort està pròxima, se’n va sola a les muntanyes per fer exercicis místics preparatoris, com la meditació o la contemplació del firmament, disposant-se per la següent fase del viatge.

 

Les essències de flors silvestres

Durant generacions, els aborígens australians s’han transmès la tradició oral de la medicina silvestre i usen una amplia sèrie de plantes per tractar les dolències físiques i psíquiques. Alguns d’aquests tractaments són a base d’essències de flors silvestres, la destil·lació concentrada de les flors i les plantes curatives.

 

Les essències de flors silvestres han tingut una gran publicitat i, donada la creixent demanda comercial, moltes d’aquestes flors es cultiven ara a entorns controlats per poder manufacturar al mercat general les essències concentrades. La tradició aborigen de menjar flors silvestres variava segons les plantes de que es disposés i el motiu de receptar-les. La planta i la flor es solien agafar juntes, per aconseguir el màxim profit nutritiu. A vegades es menjava només la flor, per el seu contingut de nèctar o les seves qualitats medicinals o, en cas de tractar-se d’una planta verinosa, la gent s’assentava sobre un massís de flors per absorbir la vibració curativa.

 

La quantitat de flors disponibles en el camp australià depèn molt de les pluges i també existeixen variacions regionals. Les pluges primaverals propicien una explosió floral, les colorades flors silvestres floreixen quasi immediatament.

 

L’ús de plantes per part dels aborígens australians per curar és molt antic i posa un gran èmfasis en el tractament de les dolències espirituals i emotives. Austràlia té el major número de plantes amb flor i les més antigues del món, exhibint un color viu i varietats antigues. També és una font de material vegetal relativament incontaminat. Degut a això, les essències florals silvestres australianes són molt cotitzades a tot el món.

 

Les essències florals avui

S’han classificat les 50 essències florals més eficaces per l’ús corrent i actualment es venen a herbolaris per ús personal. Les essències de flors no es prescriuen directament per a dolències físiques, perquè els que practiquen la medicina natural creuen que molts símptomes solen ser una manifestació de desequilibris psíquics. L’amenaça d’extinció que afectava a moltes flors silvestres australianes ha fet que es produís un esforç concertat per conservar-les en un estat silvestre i “en captivitat”, en ambients de cultiu controlat.

 

Aquest moviment està en harmonia amb el renovat interès per la medicina i les essències florals, perquè ara els professionals tenen excés per primera vegada a moltes de les flors.

 

Les essències florals difereixen d’altres medicines en que no contenen substàncies químiques actives, de forma molt semblant als remeis homeopàtics, que estan tant diluïts que no contenen cap quantitat mesurable dels components de la font original. En realitat, la nostra comprensió de la manera en que actuen és molt incomplert. Descrita com “energia líquida”, es creu que la essència conté les vibracions energètiques de la flor i que aquesta és capaç d’infondre, subtil però poderosament, les seves pròpies forces vitals a qui les rep. Com que la seva concentració és molt baixa, està exempta d’efectes colaterals, és segura per  qui les utilitzi i s’ajusta a les necessitats de la persona que les rep. L’únic que pot ocórrer si es tria un remei inadequat és, simplement, que no funcioni.

 

L’efecte principal de les essències florals és un reajust de les emocions, permetent així a la persona sortir d’una situació angoixosa o dissuadir-la d’una convicció perniciosa.

Cada espècie de plantes té a veure amb una emoció negativa concreta i facilita la seva homòloga positiva. Per exemple, l’essència de genciana està relacionada amb l’abatiment i a l’olorar-la facilita la confiança d’un mateix. Es poden obtenir essències florals d’una àmplia gamma de flora, des de les flors silvestres corrents a la anomenada herba a les flors alpines, les exòtiques orquídies i les flors dels arbres. Hi ha essències florals procedents de les selves tropicals amazòniques, de l’Himàlaia, del desert d’Arizona, dels pàrams d’Alaska i del centre escocès de Findhorn, entre altres. Les essències florals, com a l’aromateràpia, es solen combinar perquè constitueixin un tractament complert.

 

La glicina: una nova essència floral

La glicina (wisteria sinensis) és un exemple de com s’ha reinterpretat la tradició de les essències florals silvestres. La glicina no és nativa d’Austràlia, sinó que va ser implantada per els colonitzadors europeus al segle XIX. L’essència dels seus pètals de color lila s’utilitza per les malalties sexuals femenines com la frigidesa o la histèria sexual, entre altres.

 

Nova Zelanda i les Illes del Pacífic

La cadena d’illes de la Polinèsia, la Melanèsia i la Micronèsia s’estén en un ampli arc al nord-est i nord-oest de Nova Zelanda sobre una ampla zona del Sud del Pacífic, procliu als moviments geològics. Les tradicions espirituals indígenes es basen en el culte als avantpassats i als éssers sobrenaturals. Es consideren com tòtems a animals, rèptils i peixos i es practica molt la màgia i la bruixeria.

 

Les illes del nord i el sud de Nova Zelanda van ser colonitzades en principi, cap al 750 d. C., per

Illencs polinesis. Explica la llegenda que els primers colonitzadors van arribar en 7 canoes. El llenguatge maori dels seus descendents s’assembla molt al dels hawaians, al de Tahití i a altres llengües de la zona de l’est de Samoa; la seva cultura es basa en activitats marineres i, en l’antiguitat, eren freqüents les guerres tribals.

 

Tradicions espirituals

A la mitologia maori hi ha 3 regnes de creació. El regne original del res té el poder de crear als altres mons. El món de la nit és el món dels déus i dels avantpassats. El món de la llum està habitat per l’home. Es possible la comunicació entre aquests mons per mitjà dels xamans.

 

La principal figura xamànica és el tohunga, que és un sacerdot, vident i expert en màgia. Usa una sèries de mètodes. Un és la “segona vista”, conegut com matakite. Un altre és la interpretació dels auguris naturals o aitua: la caiguda de pals marcats, de fulles i les pautes del temps. Un mètode d’endevinació anomenat Niu Kowhata consisteix en llançar o tirar pedres i petxines. També es fan servir com oracle el vol dels estels, una costum que és exclusiva dels maoris. Una altre forma d’endevinació és la kuia, una anciana a la que es consulta sobre la interpretació dels somnis. Actualment, algunes kuias utilitzen la seva habilitat per predir els guanyadors de les carreres de cavalls.

 

Molts d’aquests mètodes es van fer servir en principi en la planificació de batalles o guerres. No es podia iniciar cap aventura important sense tenir abans una benedicció espiritual. Els objectes sagrats ancestrals posseïen el poder de concedir aquesta benedicció, coneguda com mana.

 

La Huna de Hawaii

Els missioners europeus, horroritzats per lo que veien com adoració de ídols i temorosos dels sacrificis humans, van fer un decidit esforç per desarrelar la tradició dels fetillers illencs. Els actuals curanderos estan ara ressuscitant algunes de les seves poc valorades costums.

 

La huna és una antiga religió xamànica dels fetillers de les illes Hawaii. Quan van arribar els missioners cristians a la dècada de 1820, es va prohibir i suprimir casi fins a arribar a desarrelar-la. Però, al segle XX, va haver-hi investigadors com Max Freedom Long que es van donar compte de que la huna té un poderós sistema de màgia antiga, que es basa en un model psíquic molt sofisticat de l’home. Els kahunas (doctors, sacerdots, mestres, curanderos o “guardians del secret”) eren capaços de curar la malaltia, desenvolupar la immunitat davant el foc, predir i influir en el futur i inclòs ressuscitar als morts. Ara, les pràctiques xamàniques hunes són cada vegada més conegudes i es fan servir molt en els camps de la curació, la psicologia i la transformació personal. Entre els usos actuals de la huna estan:

  • L’orientació kupono, un sistema de mètodes per resoldre conflictes i harmonitzar les relacions. Poden utilitzar-lo persones, grups o organitzacions.
  • La curació xamànica, que fa servir una sèrie de mètodes, entre ells la recuperació de l’ànima, la compensació de l’energia, la curació amb l’ús del so i la curació de la malaltia amb aiguardents de les plantes.
  • El poder personal, que tracta de posar l’accent a la naturalesa cooperadora i amable de l’aventurer més que en el talant més bel·licós del guerrer.
  • El kahi Loa, un sistema de massatge que es basa en els 7 elements hawaians. El seu efecte consisteix en provocar un fluxe lliure i abundant de força vital per el cos.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s