La Ignorancia Mata…

EL MISTICISME JUEU

TORNAR A KALEIDOSFERA

EL MISTICISME JUEU

La tradició mística jueva es basa en comentaris de rabins esotèrics destinats a millorar la espiritualitat personal i a acostar l’home a Déu. Com les seves homòlogues místiques en les confessions cristiana i islàmica, es concentra a l’experiència individual, usant codis secrets i tècniques complicades de figuració.

 

Desprès de la destrucció del segon temple va venir la diàspora del poble jueu, que es dispersà per tot l’imperi de Babilònia, Europa i Àsia, portant amb ells la seva fe. Va adoptar elements dels països que els van acollir, donant a canvi la seva filosofia i la seva pròpia visió del món.

L’únic mur que va quedar en peu desprès de la destrucció del segon temple de Jerusalem va ser el de l’Oest, que avui dia és lloc de peregrinació per els jueus de tot el món. Les cerimònies d’oració tradicionals segueixen fent referència als ritus i ofrenes que es feien a l’antic temple. Els detalls del sancta santórum del temple, on estava l’arca de l’aliança, sempre han estat envoltades en un vel de misteri: només els grans sacerdots ho sabien. La classe sacerdotal segueix tinguent un paper principal i, en les festivitats, imparteix benediccions a la comunitat.

 

El principal objectiu dels místics jueus era adorar a Déu a través de l’estudi i interpretació dels textos bíblics. A mesura que les comunitats jueves es traslladaven d’una regió a una altre s’anaven imbuint de les idees de Roma, Grècia i Babilònia antigues. De la mateixa manera que aquelles antigues cultures estudiaven el poder relatiu dels seus déus, els primers místics jueus analitzaven el poder relatiu del comportament humà i la paraula de Déu, basant-se en la bíblia, que també té elements místics a la seva narrativa.

 

Normalment, les expressions místiques estaven limitades a petits grups esotèrics que transmetien les seves idees oralment. Es diu que el Sefer yetzirà, el llibre de la creació, és el testimoni documental més antic del misticisme jueu; sembla ser que es va compondre en algun moment entre els anys 300 i 600, coincidint amb la codificació de l’escriptura, la litúrgia i la llei oral jueva.

És significatiu que s’escrivís a la mateixa època que altres ensenyances místiques importants: els Vedas i el codi de Hammu rabi babilònic, el llibre dels morts egipci, i les teories de Pitàgores sobre el cosmos. Algunes de les primitives escriptures místiques jueves han sobreviscut a la litúrgia principal jueva, mentre que altres estan siguent reintroduïts per el New Age, tant de confessió Ortodoxa jueva com de la lliberal.

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s