La Ignorancia Mata…

SUFI

TORNAR A KALEIDOSFERA

SUFI

L’Islam va sorgir de les revelacions místiques al seu fundador, el profeta Mahoma, qui va viure a Aràbia al segle VII. La paraula “Islam” significa “rendició” i el seu objectiu principal és l’abandó de l’egoisme i la ambició personal i abraçar la voluntat divina. Aquest objectiu es porta al seu extrem espiritual a les ensenyances i els ritus sufís: la ordre mística dins l’Islam.

 

Islam significa sotmetre’s a Déu (Alà) o estar en pau amb ell. És la última de les tres grans religions monoteistes i la principal en bona part d’Àsia. La seva més gran característica és la devoció al Coràn, que es creu que és la revelació d’Alà a Mahoma, de la que ha sorgit un consistent cos de doctrina, ritus i lleis. Això es complementa per una abundant sèrie d’ensenyances tradicionals “la Sura” recollides durant la vida de Mahoma i immediatament desprès.

 

L’AYA SOFIA, Estambul

Aquesta enorme mesquita turca va ser una església bizantina fins la conquesta de Constantinoble per els otomans al 1458. Recordada amb esplèndids màrmols i mosaics, va servir de model per a moltes altres mesquites.

 

La Kaaba, La Meca

Cada any, milers de musulmans fan el “haji” (o peregrinació a La Meca, el lloc de naixement de Mahoma i a la seva tomba a Medina. El moment culminant de la peregrinació a La Meca és la visita a la Kaaba, que alberga la pedra negra sagrada.

 

Els Sufís

Els sufís eren els místics extàtics de l’islam, que s’inspiraven en els “versos del tro” i altres elements corànics místics. El moviment sufí va començar a Aràbia Saudita i es va estendre a Persia i Índia, on elements de l’hinduisme es van incorporar a les costums sufís. Va haver-hi vegades en que els sufís es van revelar contra la autoritat musulmana ortodoxa, considerant-te’ls uns heretges.

El sufisme deu el seu nom a que els seus seguidors vestien robes de cotó i vivien una vida de devoció i oració. Pretenien perdre’s en l’amor diví mitjançant pràctiques esotèriques, com el trance, la meditació i les càntics i  danses extàsiques. La ideologia  sufí combinava alguns elements de la espiritualitat xamanista preislàmica, la filosofia neoplatònica de la antiga Grècia i altres comentaris islàmics.

Rumi, un místic i poeta sufí va dir:  Vaig trucar i es va obrir la porta; però hem vaig trobar que havia estat trucant des de dins.

 

Ritus sufís

El sufisme es va organitzar en ordres de derviches, quals membres dedicaven la seva vida a Alà i als ritus. Entre els ritus havia commovedores recitacions orals proclamant la fe dels devots al seu déu i vigorosos exercicis de dansa i respiració i que portaven a la hipnosis personal i a la transcendència que expressava la unió amb Alà. Altres ordres de derviches tenien uns ritus físics i es dedicaven a recitar confessions de fe. Els cheijs que dirigien les ordres tenien plena autoritat sobre els seus membres i alguns se’ls hi atribuïen poders màgics i telepàtics. Actualment, hi ha en tot el món un renaixement sufí New Age, que atrau tant a musulmans com a no musulmans. Aplica els principis dels primers sufís a través de la dansa espiritual, la poesia i la meditació.

 

L’eneagrama

L’eneagrama és un esquema gràfic que van servir determinades ordres sufís per la comprensió del a naturalesa humana; moltes de les seves teories s’alimenten de la literatura matemàtica islàmica anterior. Va ser introduït a Occident en la dècada de 1920 per el psicòleg místic George  Gurdjieff, famós per les seves personalíssimes teories. A Gurdjieff se li atribueix la introducció de l’eneagrama a occident. La seva búsqueda d’un sentit espiritual el va portar a tot Orient Mitjà i a la Índia, desprès ensenyà psicologia a Rússia i Paris. En aquesta ciutat va fundar l’Institut per el Desenvolupament Harmònic de l’Home. Va haver-hi un místic posterior _Oscar Ichazo_ que va aplicar les teories de Gurdjieff a l’eneagrama: aquesta fusió d’idees constitueix la base de l’anàlisi New Age de l’eneagrama. Pot llegir-se conjuntament amb altres models espirituals, com l’Arbre de la Vida cabalístic dels místics jueus.

 

Analitzem l’Eneagrama

Gurdjieff diu que hi ha 9 tipus de personalitat i que aquestes passen per 4 fases.

Fase 1: La Santa Intenció. La persona neix amb un vot de confiança innat.

Fase 2: Fixació. A mesura que un nen va creixent, canvia per fer front a les dificultats de la vida i això varia segons les seves debilitats.

Fase 3: Passió. La persona desenvolupa un tret emotiu per enfrontar una pèrdua de la felicitat de la infantesa.

Fase 4: Aquesta fase ajuda a l’individu a orientar-se en la vida, acabant d’afirmar el seu conjunt de trets personals.

 

Influences

El dibuix de l’esquema és una mica complicat i molt difícil de descriure, per tant els diré l’ordre d’esquerra a dreta dels números. El primer és el 5, 6, 7, 8, 9, 1, 2, 3 i 4.

Dit això els explicaré que cada personalitat està afectada per els seus números veïns, encara que sempre hi ha un d’ells que domina. Per tant les persones 1 estan influenciades per  els 2 i els 9.

 

Interacció

Cada tipus de personalitat interactua amb altres. Generalment, els 9 tendeixen cap els 6. Però si la personalitat esta sotmesa a la tensió. S’inclina cap a un tipus diferent en la que es sent segura i còmoda, en el cap dels 9 seria el 3.

 

Tipus de Personalitat

  1. Perfeccionistes que busquen la excel·lència, idealistes i conciensuts, però que poden ser malhumorats i rígids.
  2. Cuidadors i responsables. Són compassius però sempre buscant l’elogi. Si no es valoren els seus esforços es senten deprimits.
  3. Triomfadors i líders, que treballen molt per tenir un prestigi. Poden sacrificar una relació per aconseguir una situació. Eviten el fracàs.
  4. Romàntics, preocupats per les pèrdues. Sensibles, temperamentals i artístics, eviten lo banal i lo mundà.
  5. Observadors, que contemplen la vida de lluny. Distants i racionals, els hi agrada analitzar lo abstracte. La cobdícia fa que no comparteixin amb els altres.
  6. Lleials i cínics. Es senten segurs dins un grup, encara que recelen dels motius dels altres. Els sis de fòbies és molt cauta, mentre que els sis de filies es posa en problemes de seguida.
  7. Aventurers optimistes, alegres i feliços, però tenen problemes per imposar els seus límits personals.
  8. “Peleones” i líders amb ànsies de poder. Respecten als que són com ells.
  9. De caràcter fàcil. No sempre es posen en marxa per si mateixos però, una vegada encaminats, aconsegueixen el que volen.

Parlem de com evolucionen les personalitats durant les quatre fases comentades abans.

 

Santa Intenció. Aquests trets representen la essència de cada tipus de personalitat al néixer, que es va perdent al créixer. 1. Perfecció, 2. Llibertat, 3. Esperança, 4. Idealisme, 5. Omnisciència, 6. Fe, 7. Treball, 8. Veritat, 9. Amor

 

Fixació. Aquests trets són la imatge mental que cada personalitat forma per ocultar els seus temors i debilitats i per protegir-se a mesura que van tenint més edat. 1. Ressentiment, 2. Adulació, 3. Imatge, 4. Melancolia, 5. Garreperia, 6. Covardia, 7. Planificació, 8. Venjança, 9. Indolència.

 

Passió. Aquests trets sorgeixen a cada personalitat, per compensar la pèrdua de la Santa Intenció. 1. Mal humor, 2. Orgull, 3. Falsedat, 4. Enveja, 5. Avarícia, 6. Por, 7. Glotoneria, 8. Ànsia, 9. Peresa.

 

Personalitat Adquirida. Són les característiques que predominen en cada tipus de personalitat, una vegada que han passat per les tres fases anteriors. 1. Perfeccionistes, 2. Cuidadors, 3. Triomfadors, 4. Romàntics, 5. Observadors, 6. Lleials/Cínics, 7. Optimistes, 8. Peleones, 9. Mediadors.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s